Les calçotades se solen fer des de finals de l'hivern fins al març o principis d'abril, segons la temporada. L'origen d'aquest àpat es creu que està a la població de Valls. A finals del segle XIX un pagès d'aquesta ciutat, conegut amb el nom de "Xat de Benaiges" va descobrir una forma especial de fer créixer la ceba blanca: es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia es procedia a tapar-la amb terra. Aquesta acció, que es coneix com a calçar és la que dóna nom al calçot
Abans de coure els calçots, se'ls escurcen les fulles més llargues i se'ls talla un tros d'arrel. A continuació, i sense rentar-los ni treure'ls la terra, es posen a la graella sobre flama viva, tradicionalment de sarments de ceps. Una vegada cuits s'emboliquen amb papers de diari per tal que acabin d'estovar-se i mantinguin la calor.
Llavors, cal pelar-los i sucar-los amb la salsa típica anomendada "salvitxada"i millor posar-vos un pitet per evitar tarcar-vos la roba.
Abans de coure els calçots, se'ls escurcen les fulles més llargues i se'ls talla un tros d'arrel. A continuació, i sense rentar-los ni treure'ls la terra, es posen a la graella sobre flama viva, tradicionalment de sarments de ceps. Una vegada cuits s'emboliquen amb papers de diari per tal que acabin d'estovar-se i mantinguin la calor.
Llavors, cal pelar-los i sucar-los amb la salsa típica anomendada "salvitxada"i millor posar-vos un pitet per evitar tarcar-vos la roba.