dimecres, 23 d’octubre del 2013

ʇnɯɹǝʌ ןǝd ɯǝqɐɔɐ ı ʇǝʇoɹ ןǝd ɯǝɔuǝɯoɔ

sʇɐظǝqɯɐןɟ suɐʇàןd sun ɹǝd ɯǝɔuǝɯoɔ ɐɔoʇɹǝd ǝnb ʇǝʇoɹ ןǝ ʇǝɟ ɹǝʌɐɥ,p séɹdsǝp
'sosoɔns sʇɐןd ǝɹʇɐnb sun oxıǝp soʌ ínbɐ
˙ɐuǝd ɐן ɐbɐd ɔsoq ןǝp ɐʇınɹɟ ɐun o ɐpıuɐɯɐ ɐun qɯɐ ɹɐظuǝɯ oן ɹıɐd ǝnbɹǝd ˙oɥ-ɹǝɟ oq ɔǝɹɔ
˙ıdıɔuıɹd ןǝd uǝʌɐqɐɔɐ ı ɹɐdos o ɹɐuıp oן uɐbɐd uǝʌɐçuǝɯoɔ uo ɐuoɔǝpןןn,p sǝןoɯ sǝן ʇuɐɹnɐʇsǝɹ ןǝp ǝbʇɐʇɹodǝɹ un ǝןǝʇ ɐן ɹǝd ɐıp un ǝɹoʌ bıɐʌ


ɔsıɹɐɯ ǝp suoןǝuɐɔ sun ı sǝʇsǝɹnpɹǝʌ qɯɐ ɐןןǝpǝʌ ǝp ʇǝןıɟ un soɯ-ʇuǝʇoɟ ɯǝɹɐnuıʇuoɔ
ɐsɐɔ ɐן ǝp ʇnɯɹǝʌ un¡p ʇɐʎuɐdɯoɔɐ ɐɯɐxıoɯ uoq uùp suɐqɐ 'sǝʎuǝpɹɐdsǝ sǝun ı sǝsïoןɔ sǝun ɹɐʇsɐʇ oq ɐɹoɟ obǝןɐ

¡¡¡ ʇıɟoɹd uoq ı ʇnןɐs ןɐɔ ɯoɔ ןɐʇ ɐpıuɐɯɐ ɐun sod 'ɹɐqopɐ,p oɥ-ɹɐqɐɔɐ ɹǝd

ظ

dimecres, 2 d’octubre del 2013

Saltamartí verd mut barallugat amb suquet de Pterogymus laniarius

És ben cert que els caragols no agraden a tothom, com tampoc la llet o les bajoques amb pataques.
L'altre dia vaig poder caçar este celífer, i acompanyat amb suquet del peix teleosti (de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes i més conegut vulgarment a Sudàfrica com a "panga"), el vaig farcir amb pinyols i aire del vent de dalt.


Alego el vaig acompanyar amb una reducció de vi ranci ulldeconenc, sense amoïnar-me pel xup-xup a foc lent.

.... i perquè no ????.  Sempre fa goig escoltar la Dharma amb el seu "l'oucomballa" mentre menges un bon plat i ben cuinat.

dimarts, 1 d’octubre del 2013

"Entrepà de musclos", **** Michelin

No cal tenir seixanta vuit estrelles mitxelin per fer coses estrambòtiques i menjar com cal i com Déu nostre senyor mana.
Quan entendran aquests del poble del costat com collons es fa un pa amb tomàquet ???
Podem fer una truita amb Coca-Cola ???? Podem veure un PERE-PESSETA (Coca-Cola amb llet condensada?
No fora més avinent començar per les postres i acabar per un primer suau, per exemple una amanida ben guarnida ???
Com és que anys enrere els iaios i bes-iaios i rebes-iaios i jo també beviem llet de la vaca acabada de munyir, ens aixugavem lo cul amb una pedra plana quan anàvem a cagar a l'hort, menjàvem cireres i pomes i melons de moro i figues i taronges i ves a saber què ....;  i què bona era l'aigua de l'aixeta.
En canvi ara, tot te una data de caducitat i hom agafa malalties per qualsevol d'alloncis.
Pos güeno, això del que volia parlar i per no posar fil a l'agulla en quant els macarrons que me feia la meua teta.
Un bon entrepà de musclos (mejillones en escabeche) amb el seu suquet, o un altre .... llonganissa amb "xips".
Ho podriem acompanyar amb unes aulivetes fargues i per beure, pos aigua del pou de casa.